dijous, 14 de juny de 2012

REFLEXIONS D'UNA TUTORA SUMA'T



Doncs ara sí... el programa SUMA’T s’ha acabat i a mi em toca fer balanç…

La veritat és que encara que el temps ha passat molt ràpid, ha estat gairebé un any i mig de feina, pel qual ha passat molta gent i han succeït moltes coses: fins un total de 170 candidats derivats, 103 entrevistes de selecció,  85 nois i noies seleccionats, gairebé 50 empreses prospectades, 60 matriculacions a l’IOC, 33 insercions...  i finalment 77 alumnes que han passat per alguna acció del programa... no està malament, oi?

Però això només són números... i el SUMA’T ha estat molt més que xifres, us ho asseguro!

Rere aquests 77 alumnes, s’amagaven  77 històries diferents, algunes més complicades que d’altres, però en general totes han estat històries de superació.

Els joves que van arribar al SUMA’T eren nois acostumats al fracàs que rebutjaven la formació de manera sistemàtica i que conseqüentment i donada la situació econòmica actual, no trobaven feina. Doncs bé, en la majoria dels casos s’ha produït un canvi d’actitud molt important... han deixat enrere els fracassos i han vist com amb esforç i constància poden aconseguir allò que es proposen.

No ens enganyem... la inserció laboral no ha estat la desitjada, però a nivell formatiu, sí que s’han aconseguit fites molt importants... L’altre dia un grup de joves va demanar a la direcció del centre un espai per continuar amb els estudis del Graduat un cop finalitzat el SUMA’T... potser és una tonteria, però a mi em sembla un canvi d’interessos remarcable... no estan demanant una sala de festes, sinó un lloc per estudiar.

Jo podria ser l’alumna 78 d’aquest programa, per tot el què m’ha aportat i per tot el què he aprés dia rere dia.  

Per mi finalitzar el programa no és només deixar de treballar... és deixar de fer una feina que m’agrada, deixar de veure a uns companys que ja considero amics, deixar la meva rutina diària i deixar d’aprendre coses noves cada cop que vinc a treballar. Quan trobes una feina que fa que els diumenges per la nit no siguin odiosos i els dilluns pel matí et llevis animada, és que has trobat el teu lloc... doncs això em passa a mi.

Us trobaré a faltar!


Gemma

8 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Molt bon post i molt bona feina.
    A reveure companya :-)

    ResponElimina
  3. Per als que hem compartit amb tu, les dificultats i les alegries que suposa treballar amb 77 joves que provenen del fracàs escolar, també ha estat una satisfacció veure els canvis d’actitud i les històries de superació.

    ResponElimina
  4. Ole, la meva "filla adoptiva"!!!
    "El que vale, vale" Com tu.

    ResponElimina
  5. Signo tot l'anterior i m'afegeixo als 77 alumnes per tot el que he aprés gràcies a tu. Enhorabona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. *Signo tot excepte el comentari d'en Jaume que diu "filla adoptiva". Més que res perquè, a l'igual que l'Encarna, sóc més jove que tu :P

      (comentari pendent de moderació)

      Elimina
  6. Espero que ens torbis a faltar poquet i puguis gaudir de l'estiu i em quedo amb la frase: Fins aviat!!!!

    ResponElimina
  7. Hola Gemma Ventura.

    Nomes dir-te que tinc unes ganes de poder tenir temps i compartir aquesta experiència.

    Per a mi a sigut una experiència inoblidable perquè de no saber fer-ne algunes coses a veure com podia anar treien tot els treball endavant, gracies a tota la paciència que en vas dedicar, dient tranquil ja veuràs com podràs fer-ho etc..

    Bé nomes donar-te'n les gracies i que de varietat gracies a tu vaig tindre el poder i als coneixem d'arribar i posa l'interes a els estudis.

    Gracies de tot cor.

    salutacions de un alumne SUMA'T
    Jonathan Tudó.

    P.D :

    M'agradaria poder aconseguir un lloc per poder seguir estudiant amb tu a l'aula com a professora.

    ResponElimina